Desde el taller que hice con Ana en The Patio no he parado de escribir. Casi cada mañana. Es uno de mis momentos favoritos. Hoy, algo me ha impulsado a publicar este texto. No quiero parar estos impulsos de locura. Que dicen los que saben de colores que soy roja. Impulsiva, intensa, tenaz. Pues bien, hoy el texto es amarillo. He empezado a traducirlo, pero perdía toda la gracia. Así que aquí te lo dejo en su versión original, en mi lengua materna.
Groc
N’hi ha que tenen fonts, a casa. Jo tenc la mar. I la mar som jo. I m’estim. Tota. Amb les meves pujades, i les meves baixades. Amb les meves foscors i les meves llums.
I digues, què somies, quan somies amb jo?
Jo darrerament somiï en color groc. Groc el sol, i grogues les rajoles del jardí quan es taquen de llum. Groga la tovallola amb la que rent les potes de na Cala i groga la cançó que no puc aturar d’escoltar. Grogues les lletres, que em surten dels dits, dels ulls i dels cabells. Que no puc aturar. Ni vull.
Groga la bicicleta, que agafaré per anar a voltar pels carrers plens de cases d’estiu. Buides. Groga la mel que veig als teus ulls. I que, per sort, les abelles no han afinat encara. I me’ls mir. Amb ganes i amb calma. Els teus ulls. Com en una espècie de meditació de la que no vull despertar. Me tornen a la vida. M’aturen. Els peus. La ment. Les mans. Em duen al més pur moment present on només hi són els teus ulls. Verd clar. Quasi grocs. Amb la llum del matí que així com es reflexa a la mar, quasi fa que no hi vegi. Em perd en l’aquí. En aquest moment que se’ns estén al davant i que és nostre. Nostra la vida. Nostre el desig. Nostres les ganes. Nostre el delit. I les fulles es deixen bressolar pel vent que ve del sud, avui. Ara venen i ara van. Es sacsegen i em relaxen. L’espai. Que els buits són el més important. De tots els tipus. Temporals. Espacials. Sonors. Els buits esquius que tots i a deshora ens afanyem per omplir. Els buits que hi ha per tot arreu. I que són el que fan que el tot tengui un sentit. Buides les mans, per poder rebre. Buida la senalla per poder recollir el fruit. Madur. Buida l’agenda. I la tassa. De cafè. Buida la pica. De plats bruts. Buida la bústia per tots els missatges que ens han d’arribar. Buida la ment. Per viure, per sentir, per escoltar. Buida jo. Em buido, aquí. Perquè tot el que hi ha el meu voltant pugui ser present. I venir a mi. I prendre presència. I ser més que abans de ser buida. Perquè només buida de pors, i de floritures, puc estimar-te amb tota jo. Com vull. Com sé que puc. Com faré, avui quan arribis. Buida’t tot, abans d’entrar.
¡Nos leemos!
Español 
English